Ahir varem rebre una visita molt desitjada. Sis mesos despres de la seva partida, varem tornar a trobar-nos amb la Korea i l'Andrea, en Jose Luis i la Vicky. Un moment entranyable per a tots on vam ser testimonis d'unes reaccions, si mes no desconegudes per a tots. Mare i filla, pare i filla s'oloren, principalment, desconcertats uns, espantada l'altre, un instint que aflora, la Kenya sembla reconeixer a la seva petita, en Kongo nomes olora una femella...La Korea tremola sobre el cotxe sense gosar fer un pas..pero les nostres veus li son familiars, el lloc li resulta vagament conegut...finalment pren la decisio d'enfrontar-s'hi. I salta, i ve cap a mi, s'alça contenta i jo se per la seva mirada que em recorda
La Vicky mira emocionada, l'Andrea juga amb el Kongo que se l'estima molt, en Jose Luis somriu tendrament mentres acaricia la Kenya que el festeja contenta. Es un instant d'il.lusions retrobades, de curiositat, de preguntes i respostes.
Minuts mes tard tot ja es normal. Passejem tots junts, la Korea s'ha adaptat. La Kenya i en Kongo es tranquilitzen ajeguts a l'herba observen com parlem d'ells, que si això, que si lo altre...passen les hores. Ens sap greu separar-nos...
Un munt de fotos quedan com a record d'aquesta bonica tarda d'estiu.
